Ha publicat:
No tot foren flors (autobiografia, 1936 a1940), (El Gall Editor)
No tot foren flors conta l'experiència d'infant de la guerra, i el relat abriga un espai de quatre anys, els que van de 1936 a 1940.
Maruja Alfaro, avui una actriu reconeguda i aplaudida, recorda aquells temps com si representàs un personatge -La Mariona- que és ella mateixa: la representació que en fa la memòria de la persona adulta des de la seva actualitat. El relat esdevé el retall d'una època a través dels ulls perplexos d'una nina davant l'atrocitat de la guerra, però també, amb tota la il·lusió de viure.
A l'epíleg, l'autora revela que la Mariona i la gent que l'envolta varen existir com també existiren els seus afanys, les seves lluites, el bagatge immens d'humanitat que portaven sobre el coll. -des de la seva enorme sensibilitat i des del seu coratge, el missatge de Maruja Alfaro, una dona que sap que no tot són flors i violes en aquest món, és clar: la vida no és una passió inútil.
Catalina sota els arbres (novel·la), (El Gall Editor)Més enllà de la crueltat i el dramatisme subjacent dins el relat, es pot destacar la bella història d'amor entre Catalina i Toni. La repressió política de la post guerra civil es el que propicià el fatídic i sagnant desenllaç d'uns éssers rosegats per un odi incontrolable i el desig mes fervent de venjança. La moral dels actors, l'ambivalència de la figura angelical oposada a la demoníaca, son factors que hi tenen un pes directe en el nostre tarannà, com també ho son les circumstàncies que ens envolten. L'atmosfera duna Palma avui inexistent impregna cada frase, i ens fa davallar fins el més profund de l'ànima humana capaç de les més grans il·lusions i les mes tristes misèries.
Nits perdudes (novel·la), (Institut d'Estudis Baleàrics) (Premi de Creació Literària per a Persones Majors atorgat pel Consell de Mallorca i l'Institut d'Estudis Baleàrics)
Una espècie de pudor fa, en principi, que m'avergonyeixi parlar de la meva obra. Sempre pens que són els lectors qui l'han de jutjar. Però “Nits perdudes”, per algunes raons que especificaré, té quelcom d'especial per a mi.
Vaig tenir l'honor de conèixer l' heroïna d'aquesta novel·la, i he de fer constar que al llarg de la seva vida, i en tots els sentits, sempre em va impactar fermament. L'extraordinaria personalitat de Júlia Mer, el misteri que envoltava part de la seva existència, i el declivi que s'imposà a si mateixa, escalfaren la meva imaginació i m'abocaren a escriure aquest dramàtic relat.
Segons Albert Einstein “tindrem el destí que ens hàgim merescut”; però, al llarg de la lectura d'aquest llibre, descobrirem com, a causa de la nostra actitud, podem, fins i tot, transformar i convertir el nostre destí en un ermàs.
L'època, els llocs i les circumstàncies que envolten “Nits perdudes”,crec que fan el llibre força atractiu per a recomanar-ne la seva lectura.
Maruja Alfaro
